dimecres, 19 de novembre del 2014

STOP AL BULLYING!



Hola a totes i a tots de nou!

La meva tercera aportació és un curtmetratge sobre el bullying infantil a l’escola, és un tema molt seriós i preocupant perquè realment amargues la vida i l’existència d’aquella, només perjudicant-la o sempre o en algun moment.

Hem de ser prou empàtics com per saber-nos posar a la pell d’aquell nen i veure el seguit d’injustícies que se li estan fent i com es deu sentir.

És molt important que els adults en siguem conscients d’aquest problema i siguem observadors, perquè la majoria de vegades els nens no són capaços d’explicar aquests problemes i cada vegada n’hi ha més i s’haurien d’aturar.

Per això m’agradaria que em diguéssiu, què faríeu vosaltres per acabar amb el bullying? Creieu que els nens que fan això han de rebre algun càstig? Quin? Com us sentiríeu vosaltres si us passés?

Per últim, m'agradaria que comentéssiu també la següent fotografia, el que us passi pel cap i creieu que hagueu de dir.



Moltes gràcies nens i a comentar!








dimarts, 11 de novembre del 2014

DEIXEM QUE ELS NENS, SIGUIN NENS!




Hola hola!!

A continuació us presentaré la meva segona aportació.
El següent vídeo (molt interessant i molt curtet) ens permet conscienciar-nos dels drets que tenen els nens.
Prendre consciència i fer veure que els adults són els principals responsables de l'educació, de l'autoestima i de la vida d'un nen.
Tot va relacionat en la societat d'avui en dia, ja que si els adults ens deixem influenciar per aquesta, el que els hi transmetrem als nens és la inseguretat, però sobretot la societat tant injusta que tenim.
Són nens, i no adults, el que han de fer es poder jugar, aprendre, crear, descobrir i gaudir de la infància i de tot el que els envolta, no de l'esclavitud d'una feina que quan siguin més grans ja hauran de buscar per poder mantindre la família que tindran d'aquí a uns anys.

Per això, m'he plantejat i m'agradaria que em diguéssiu, que faríeu vosaltres per canviar la societat? Com pot ser que hi hagin tantes injustícies i tantes desigualtats a tants indrets? Què podran oferir els nens que ja treballen de petits als seus fills? Com ho faríeu vosaltres perquè aquests nens que treballen de petits, no tinguin tantes dificultats a l'hora de trobar feina en l'adultesa?

Lluitem pels somnis i les condicions dignes que els nens necessiten, un món en miniatura més just!

Deixem que els nens, siguin nens... 


Gràcies nens!!




dilluns, 10 de novembre del 2014

“UN NIÑO GOLPEADO SERÁ UN PADRE GOLPEADOR”



Golpear a un menor de edad es el tipo de violencia más juzgada por la sociedad, pero también la más justificada bajo frases como "es por su bien" o "este niño me provoca". Sin embargo, los padres no saben que su violencia no responde a estas razones, sino a una falta de control en sus emociones. Así lo explica la psicóloga Silvia Ochoa Rivero. 
 
"En nuestra cultura está tan interiorizado el 'golpe aleccionador' que hasta para los hijos se vuelve algo normal. Está el clásico 'con dos golpes se soluciona' o 'si te pegan, también pega' que incitan a la violencia. Claro, hay diferencia entre un maltrato y golpear una o dos veces, pero de todas formas es violencia", indicó a El Comercio.

Justificar la violencia es muy fácil. "Se les hecha la culpa a los hijos, se les dice que son muy malcriados o que es la única forma en la que van a aprender pero todo responde a la poca tolerancia. Hace falta que los padres no solo controlen lo que sienten, sino que tengan empatía con sus hijos", agregó.

Pero más allá de quien tenga o no la culpa, está la consecuencia: "un niño golpeado será un padre golpeador". Es un círculo vicioso sin escapatoria, incluso en el niño que solo ha sido 'aleccionado'

"Cuando crecen los papás olvidan el dolor o el miedo que les causaron las golpizas  y a su vez piensan que les sirvió porque se convirtieron buenas personas. Una justificación más que suficiente para dar una paliza y para no darse cuenta que sus emociones fueron afectadas por esos golpes", señaló Ochoa Rivero.

Para terminar o disminuir la violencia es necesario eliminar cuestiones enseñadas por nuestra sociedad. "Hay que deshacernos de esa jerarquía tan marcada de padres hacia hijos. Muchos dicen 'haz tu tarea', 'come la comida', 'saca buenas notas' pero no entienden que los niños son personas y como tienen miedo, pereza o se ponen nerviosos. No siempre pueden hacer lo que ellos piden", refirió la especialista.

Tampoco es que toda la culpa sea de los padres, hay otro factor importante: la ayuda. "La mayor parte de casos de violencia familiar se ve en las madres solteras justamente porque cargan con demasiada responsabilidad, qué el dinero, el colegio, la casa y otras tantas actividades que les hacen perder el control con sus hijos", continuó.

Una solución verdadera en estos casos se halla con el tiempo y la experiencia, pero lo más importante, según Ochoa, es evitar la violencia y su justificación porque sino "la cadena de violencia continúa y las cifras de niños maltratados siguen creciendo", puntualiza. 


He estat llegint aquesta notícia i a part de que m'ha impactat, he estat pensant sobre la importància que tenen els pares sobre els nens, i m'agradaria que reflexionéssiu amb mi, ja que moltes vegades es culpa als nens per problemes que hi ha a casa i és perquè els grans no són capaços d'afrontar-los i tractar amb maduresa certs temes.

El títol de la notícia és una mica complicat i dur, però es reflexa totalment la importància que els nens donen als adults, bàsicament perquè som un referent per a ells.

M'agradaria que debatéssiu algunes d'aquestes preguntes que van íntimament relacionades:

Creieu que amb cops es pot educar a un nen?
Quina creieu que és la millor manera per educar a un fill?
Quins creieu que són els drets bàsics que ha de tenir un infant? 
I per últim, m'agradaria que em diguéssiu la vostra opinió en quant al títol d'aquesta primera aportació...

Moltes gràcies nens!